Alguna vez en este blog he expresado mi interés por la figura del Marqués de Sade. Pues bien, este relato que escribí hace tiempo creo que lo prueba de sobras...
--------------
El marbre de les escales resultava perillós. Era un marbre blanquinós, bonic i ben polit, però relliscava molt. Els tacons li podien fer una mala passada. A més, la pluja que estava caient en aquell moment al carrer li havia deixat les soles mullades, fent més possible que caigués. A mig camí de l’àtic va decidir pujar el que quedava en ascensor, per si de cas. Era el típic ascensor amb mirall, de manera que va aprofitar l’última ocasió de mirar el seu aspecte. Es veia bonica: s’havia maquillat lleugerament, allisat els cabells de ros cendra – una mica mullats per no haver pres la precaució d’emportar-se un paraigües-, i posat un vestit que, sense deixar cap part erògena al descobert, la feia molt seductora: uns pantalons llisos negres acompanyats d’una camisa blanca, que feia joc amb l’americana amb toc masculí que la protegia del fred. Durant la breu pujada, es va tornar a arreglar els cabells, de manera que li caiguessin de manera suau pels hombros.
Finalment, l’ascensor es va parar i la porta es va obrir.
***
La pluja havia format una fínissima capa d’aigua a la finestra per on l’home estava mirant, arrepenjat a la paret. Estava fumant un cigarret i tenia un got de martini en una taula, just al seu costat. Juntament amb el got, hi havia un llibre: La filosofia al tocador, Marquès de Sade.
Mirava cap a un punt de l’horitzó, mentre meditava sobre l’assaig literari que tenia al costat. Una gran obra, pensava, l’obra més emblemàtica del Marquès. Aquí s’hi troba l’explicació i justificació del llibertinatge, no solmanent sexual, sinó també moral. Un tractat sobre com actuar, com pensar i com gaudir a costa dels altres.
Just mentre bevia el darrer glop de martini, va sonar el timbre.
***
- Passa- va dir ell amb desinterès.
Ella va travessar la porta i es va parar al bell mig del rebedor.
- Anem a sala gran – féu l’home.
La dona va seguir l’amfitrió a través d’un passadís que conduïa a un sala força gran, amb un vidre que donava a un balcó. Pel que havia vist, es notava que l’home tenia calés. Tot i que el pis tenia parquet i els mobles estaven fets d’una fusta fosca envernissada i tenien la pinta de ser caríssims. A la paret, d’un color entre el vermell suau i el rosa, hi havia imitacions de famosos quadres. Ella no hi entenia, però sabia que alguns d’aquells quadres eren d’exitosos artistes. Hi havia alguna vitrina amb vaixells embotellats, d’altres amb vaixelles que segurament mai utilitzava. També hi tenia petites escultures de dones nues típicament clàssiques.
-Seu- va fer l’home, assenyalant una butaca que hi havia a sobre una catifa.
Ella va seure, mentre l’home omplia dos gots d’un líquid que semblava martini.
-Té- va dir l’home, mentre li acostava un dels dos gots.
- Gràcies, però no em ve de gust- va dir ella, tot somrient.
- Primera norma: no desobeir. Si jo t’ofereixo alguna cosa, encara que sigui cordialment, que no ha estat el cas, tu acceptes. Cada cop que entris en aquest
pis no oblidis mai aquesta norma. Entès?- i va picar fortament a la taula.
Ella es va estremir, però va recordar que estava allà per voluntat pròpia.
- D’acord – va dir.
- Bé, si estàs aquí es perquè tu ho has volgut. M’han dit que tens interès en aquesta pràctica, i que hi has tingut tendències més d’una vegada. Almenys, això és el que m’ha dit ta mare. És cert?
-Sí-.
- Doncs bé, comencem. Primer de tot, has de saber que entre tu i jo no hi haurà cap altra relació a part de la que succeeïxi en aquest àtic. Això no és cap conte de fades, ni tu t’enamoraràs de mi ni jo de tu. Aquestes xorrades només passen als contes dels nens petits. No contactarem per a res. Després de cada sessió, et diré el dia i l’hora de la següent. En cas d’algun problema o imprevist, ta mare ens farà d’enllaç. Tens ben clar això que t’he dit?
- Tot clar-.
- Perfecte. Començem-.
Preveient que el discurs d’introducció era llarg, l’home va donar un llarg glop al seu martini.
- Estàs aquí perquè sents atracció pel que s’anomena sadisme. Jo seré el teu mestre a l’hora que aprenguis a fer servir aquest “art”. Vull que sàpigues que desprecio totalment allò que la majoria en diu: sadomasoquisme. La modernitat ha fusionat les teories del Marquès de Sade i de Masoch per crear aquest estúpid joc. Tu i jo no farem res de lligar-nos amb cadenes, portar cuirs...i tu no portaràs botes altes ni cap fuet. Això són ximpleries. El sadisme és una cosa i el masoquisme és una altra. Es poden compaginar certament, però de la manera que es fa avui en dia és penós. Tu i jo farem ambdues coses, però sense les estupideses que la gent té per costum fer. Tens molt clar això que t’he dit?
-Sí- va dir ella, tota atenta.
Ell va continuar.
- D’altra banda, veig que no portes un conjunt molt cridaner. Això està bé. Ni pensis en portar botes extremadament altes, ni fuets...ni res que s’hi assembli. Ara bé, no et negaré que en aquestes primeres sessions el masoquisme es deixarà veure...-i va dir amb ènfasi –sobretot per part teva.
Va veure un glop de martini i va seguir.
- Bé, per ensenyar-te el què és el sadisme no només practicarem sexe, també en parlarem. El sadisme, basat en el llibertinatge, va vol més enllà del plaer sexual. També consisteix en el plaer que s’obté en fer mal a les altres persones, ja sigui sentimentalment, a la feina, al carrer...
Jo no em faré responsable del què facis a partir del moment que surtis d’aquest pis. No t’ensenyaré a fer mal a altres persones; senzillament, parlarem des d’un punt de vista sàdic. Si ho vols aplicar al món real tu mateixa. Si no ho saps fer bé, et portarà molts problemes. Més val guardar les aparences i deixar el sadisme en el més íntim d’un mateix. De fet, podríem dir que és un “club privat” al qual només accedeixen els escollits. Personalment, em causa gran satisfacció saber que hi haurà gent que mai ens entendrà i que s’horroritzaria al sentir què ens causa plaer. I a tu?
- No ho conec gaire- va dir honestament, i va afegir un somriure picaresc al dir – però em causa una gran satisfacció formar part d’aquest “club tan privat”. Em farà gràcia ser de les poques en entendre-ho.
L’home va ignorar tal somriure i va continuar.
- Bona resposta. Això és tot el que t’havia de dir. I ara, començem. Aixeca’t.
A l’instant ella es va aixecar. Tota aquella conversa l’havia excitat molt. El dolor, el plaer, dos conceptes tan diferents...i tant a prop. Volia fer-li mal i que ell li’n fes. I la veu d’aquell home encara la posava més a cent. Era una veu madura i suau, però tenia un to fred i de superioritat. Volia que la besés, que la penetrés...però amb força, amb una brutalitat exagerada.
Ell es va aixecar, i va començar a donar voltes al seu costat, observant-la. Va passar-se així un minut; aleshores es va acostar cap a ella i la va començar a besar suaument. Ella es notava excitada, moltíssim. La sensació d’inferioritat davant d’aquell home la feia tornar boja de desig. Volia més, volia més...
De sobte, ell va parar...i va dir:
-Despulla’t-.
Ho va dir sense desig, sense interès. Però curiosament no hi ha res tan excitant. Ella es va despullar amb ràpidament. Ell la va tornar a observar donant voltes durant un minut.
- Reconec que estàs ben parida, noia- Es va acostar per darrere i li va tornar a fer petons al coll, d’una manera suau, però sense pausa. Les seves mans recorrien lentament tota la seva esquena fins arribar al cul. Allà, van donar la volta i es van trobar davant on la noia volia que el toqués.
- Siusplau, siusplau...- suplicava ella.
- T’agrada oi?- va fer. I tot seguit la va girar bruscament, de manera que van quedar cara a cara, i li va clavar una bufetada- doncs què tal això?
Ella va cridar, mig de dolor i de l’espant, mig del plaer.
- T’ha agradat, oi? T’ha espantat, però també hi has trobat el gust. Aixeca’t.
Ella es va aixecar un altre cop.
- Digues: “Sí, amo”!!- i li va clavar una altra bufetada. Ella va tornar a caure- quan siguis més experta, t’estalviaràs anomenar-me així.
- Sí, amo- va fer ella.
- Però...ben mirat- semblava que l’home tenia una idea- no t’aixequis. Està plovent molt allà fora. Però crec que no estàs suficientment mullada, tu.
Al sentir aquella paraula la dona es va excitar encara més. No podia resistir-ho. Necessitava més carícies, més petons, però també volia sentir més dolor, més humiliació, més severitat.
L’home va agafar l’ampolla de Martini i va dir, tot irònicament- una planta necessita que la reguin per créixer-.
Aquella era una humiliació que no se l’esperava. Estava nua, al terra, amb la cara encara cremant del dolor de les bufetades...i tenia davant seu un home vestit que la estava “regant” amb Martini. Es va posar a beure tot el que li queia.
Tranquil·la- l’aturava l’home- que això no és per a tu...-va proseguir- però veig que el parquet està embrutat. Llepa’l.
Era una ordre d’allò més estrambòtica, però va obeir. Al capdavall, hi havia humiliació pijtor? Nua, mullada de martini i dels seus fruits corporals, llepant el martini del parquet.
- Ets obedient, oi?-.
- Sí, amo!!!-.
Ell va somriure per primer cop obertament.
- Veig que estàs aprenent...així que t’has guanyat allò que tan desitges.
Acte seguit, la va agafar i la va conduir a la taula on hi havia el llibre que ell estava llegint abans que ella arribés. Ella estava hi estava estirada a sobre i ell dempeus. La va començar a besar i llepar suaument. Cada gota, cada petit bassalt que trobava estès damunt la seva pell l’engolia amb la seva llengua, tot acariciant la pell de la noia. Lentament, besant, xuclant, recorria tot el seu cos: primer els peus, dit per dit; després les cames, tant per davant com per darrera...Acte seguit va pujar a la panxa, on engolia amb desig els bassalts de martini que trobava. I als pits s’hi va estar una bona estona, fent una espiral, fins a arribar als mugrons, ja durs fins a més no poder...els besava, els mossegava, l’un i l’altre de manera alternativa. Després li va arribar el torn al coll i al rostre. Es va pasar uns quants minuts llepant el coll, besant els llavis, xuclant les orelles...
- Tot això t’agrada...però sé on vols que vagi...m’equivoco?
- No, amo!!- va dir ella, morint de plaer.
- Premi concedit, preciosa- va somriure.
I acte seguit es va situar entre les seves cames. Primer el pubis, amb la llengua. Després, va xuclar el seu sexe per absorvir l’alcohol. I, finalment, es va parar al clítoris, tot xuclant-lo, pessigant-lo...i mossegant-lo amb força. La seva llengua donava voltes al seu voltant amb una velocitat increïble, i ella xisclava i xisclava, suplicant al seu amo que no pares. Un dit, dos dits i després la llengua es van ficar al seu sexe entrant i sortint de la manera més harmoniosa possible fins que ella va emetre l’últim crit, més intens que cap altre.
***
Ella estava vestida, mentre ell mirava el caure de la pluja a través de la finestra.
La dona estava intrigada.
-No has tingut cap orgasme, tu?- va preguntar ella.
- No, la meva satisfacció és el teu plaer. Amb això, de moment, és suficient. Més endavant ja veurem.
Ens veurem dijous que ve, a la mateixa hora que avui. Ara marxa. I tranquil·la, la resta del martini el fregaré jo.
Ella va recollir la seva bossa i va travessar aquell llarg passadís, fins arribar a la porta.
--------------
El marbre de les escales resultava perillós. Era un marbre blanquinós, bonic i ben polit, però relliscava molt. Els tacons li podien fer una mala passada. A més, la pluja que estava caient en aquell moment al carrer li havia deixat les soles mullades, fent més possible que caigués. A mig camí de l’àtic va decidir pujar el que quedava en ascensor, per si de cas. Era el típic ascensor amb mirall, de manera que va aprofitar l’última ocasió de mirar el seu aspecte. Es veia bonica: s’havia maquillat lleugerament, allisat els cabells de ros cendra – una mica mullats per no haver pres la precaució d’emportar-se un paraigües-, i posat un vestit que, sense deixar cap part erògena al descobert, la feia molt seductora: uns pantalons llisos negres acompanyats d’una camisa blanca, que feia joc amb l’americana amb toc masculí que la protegia del fred. Durant la breu pujada, es va tornar a arreglar els cabells, de manera que li caiguessin de manera suau pels hombros.
Finalment, l’ascensor es va parar i la porta es va obrir.
***
La pluja havia format una fínissima capa d’aigua a la finestra per on l’home estava mirant, arrepenjat a la paret. Estava fumant un cigarret i tenia un got de martini en una taula, just al seu costat. Juntament amb el got, hi havia un llibre: La filosofia al tocador, Marquès de Sade.
Mirava cap a un punt de l’horitzó, mentre meditava sobre l’assaig literari que tenia al costat. Una gran obra, pensava, l’obra més emblemàtica del Marquès. Aquí s’hi troba l’explicació i justificació del llibertinatge, no solmanent sexual, sinó també moral. Un tractat sobre com actuar, com pensar i com gaudir a costa dels altres.
Just mentre bevia el darrer glop de martini, va sonar el timbre.
***
- Passa- va dir ell amb desinterès.
Ella va travessar la porta i es va parar al bell mig del rebedor.
- Anem a sala gran – féu l’home.
La dona va seguir l’amfitrió a través d’un passadís que conduïa a un sala força gran, amb un vidre que donava a un balcó. Pel que havia vist, es notava que l’home tenia calés. Tot i que el pis tenia parquet i els mobles estaven fets d’una fusta fosca envernissada i tenien la pinta de ser caríssims. A la paret, d’un color entre el vermell suau i el rosa, hi havia imitacions de famosos quadres. Ella no hi entenia, però sabia que alguns d’aquells quadres eren d’exitosos artistes. Hi havia alguna vitrina amb vaixells embotellats, d’altres amb vaixelles que segurament mai utilitzava. També hi tenia petites escultures de dones nues típicament clàssiques.
-Seu- va fer l’home, assenyalant una butaca que hi havia a sobre una catifa.
Ella va seure, mentre l’home omplia dos gots d’un líquid que semblava martini.
-Té- va dir l’home, mentre li acostava un dels dos gots.
- Gràcies, però no em ve de gust- va dir ella, tot somrient.
- Primera norma: no desobeir. Si jo t’ofereixo alguna cosa, encara que sigui cordialment, que no ha estat el cas, tu acceptes. Cada cop que entris en aquest
pis no oblidis mai aquesta norma. Entès?- i va picar fortament a la taula.
Ella es va estremir, però va recordar que estava allà per voluntat pròpia.
- D’acord – va dir.
- Bé, si estàs aquí es perquè tu ho has volgut. M’han dit que tens interès en aquesta pràctica, i que hi has tingut tendències més d’una vegada. Almenys, això és el que m’ha dit ta mare. És cert?
-Sí-.
- Doncs bé, comencem. Primer de tot, has de saber que entre tu i jo no hi haurà cap altra relació a part de la que succeeïxi en aquest àtic. Això no és cap conte de fades, ni tu t’enamoraràs de mi ni jo de tu. Aquestes xorrades només passen als contes dels nens petits. No contactarem per a res. Després de cada sessió, et diré el dia i l’hora de la següent. En cas d’algun problema o imprevist, ta mare ens farà d’enllaç. Tens ben clar això que t’he dit?
- Tot clar-.
- Perfecte. Començem-.
Preveient que el discurs d’introducció era llarg, l’home va donar un llarg glop al seu martini.
- Estàs aquí perquè sents atracció pel que s’anomena sadisme. Jo seré el teu mestre a l’hora que aprenguis a fer servir aquest “art”. Vull que sàpigues que desprecio totalment allò que la majoria en diu: sadomasoquisme. La modernitat ha fusionat les teories del Marquès de Sade i de Masoch per crear aquest estúpid joc. Tu i jo no farem res de lligar-nos amb cadenes, portar cuirs...i tu no portaràs botes altes ni cap fuet. Això són ximpleries. El sadisme és una cosa i el masoquisme és una altra. Es poden compaginar certament, però de la manera que es fa avui en dia és penós. Tu i jo farem ambdues coses, però sense les estupideses que la gent té per costum fer. Tens molt clar això que t’he dit?
-Sí- va dir ella, tota atenta.
Ell va continuar.
- D’altra banda, veig que no portes un conjunt molt cridaner. Això està bé. Ni pensis en portar botes extremadament altes, ni fuets...ni res que s’hi assembli. Ara bé, no et negaré que en aquestes primeres sessions el masoquisme es deixarà veure...-i va dir amb ènfasi –sobretot per part teva.
Va veure un glop de martini i va seguir.
- Bé, per ensenyar-te el què és el sadisme no només practicarem sexe, també en parlarem. El sadisme, basat en el llibertinatge, va vol més enllà del plaer sexual. També consisteix en el plaer que s’obté en fer mal a les altres persones, ja sigui sentimentalment, a la feina, al carrer...
Jo no em faré responsable del què facis a partir del moment que surtis d’aquest pis. No t’ensenyaré a fer mal a altres persones; senzillament, parlarem des d’un punt de vista sàdic. Si ho vols aplicar al món real tu mateixa. Si no ho saps fer bé, et portarà molts problemes. Més val guardar les aparences i deixar el sadisme en el més íntim d’un mateix. De fet, podríem dir que és un “club privat” al qual només accedeixen els escollits. Personalment, em causa gran satisfacció saber que hi haurà gent que mai ens entendrà i que s’horroritzaria al sentir què ens causa plaer. I a tu?
- No ho conec gaire- va dir honestament, i va afegir un somriure picaresc al dir – però em causa una gran satisfacció formar part d’aquest “club tan privat”. Em farà gràcia ser de les poques en entendre-ho.
L’home va ignorar tal somriure i va continuar.
- Bona resposta. Això és tot el que t’havia de dir. I ara, començem. Aixeca’t.
A l’instant ella es va aixecar. Tota aquella conversa l’havia excitat molt. El dolor, el plaer, dos conceptes tan diferents...i tant a prop. Volia fer-li mal i que ell li’n fes. I la veu d’aquell home encara la posava més a cent. Era una veu madura i suau, però tenia un to fred i de superioritat. Volia que la besés, que la penetrés...però amb força, amb una brutalitat exagerada.
Ell es va aixecar, i va començar a donar voltes al seu costat, observant-la. Va passar-se així un minut; aleshores es va acostar cap a ella i la va començar a besar suaument. Ella es notava excitada, moltíssim. La sensació d’inferioritat davant d’aquell home la feia tornar boja de desig. Volia més, volia més...
De sobte, ell va parar...i va dir:
-Despulla’t-.
Ho va dir sense desig, sense interès. Però curiosament no hi ha res tan excitant. Ella es va despullar amb ràpidament. Ell la va tornar a observar donant voltes durant un minut.
- Reconec que estàs ben parida, noia- Es va acostar per darrere i li va tornar a fer petons al coll, d’una manera suau, però sense pausa. Les seves mans recorrien lentament tota la seva esquena fins arribar al cul. Allà, van donar la volta i es van trobar davant on la noia volia que el toqués.
- Siusplau, siusplau...- suplicava ella.
- T’agrada oi?- va fer. I tot seguit la va girar bruscament, de manera que van quedar cara a cara, i li va clavar una bufetada- doncs què tal això?
Ella va cridar, mig de dolor i de l’espant, mig del plaer.
- T’ha agradat, oi? T’ha espantat, però també hi has trobat el gust. Aixeca’t.
Ella es va aixecar un altre cop.
- Digues: “Sí, amo”!!- i li va clavar una altra bufetada. Ella va tornar a caure- quan siguis més experta, t’estalviaràs anomenar-me així.
- Sí, amo- va fer ella.
- Però...ben mirat- semblava que l’home tenia una idea- no t’aixequis. Està plovent molt allà fora. Però crec que no estàs suficientment mullada, tu.
Al sentir aquella paraula la dona es va excitar encara més. No podia resistir-ho. Necessitava més carícies, més petons, però també volia sentir més dolor, més humiliació, més severitat.
L’home va agafar l’ampolla de Martini i va dir, tot irònicament- una planta necessita que la reguin per créixer-.
Aquella era una humiliació que no se l’esperava. Estava nua, al terra, amb la cara encara cremant del dolor de les bufetades...i tenia davant seu un home vestit que la estava “regant” amb Martini. Es va posar a beure tot el que li queia.
Tranquil·la- l’aturava l’home- que això no és per a tu...-va proseguir- però veig que el parquet està embrutat. Llepa’l.
Era una ordre d’allò més estrambòtica, però va obeir. Al capdavall, hi havia humiliació pijtor? Nua, mullada de martini i dels seus fruits corporals, llepant el martini del parquet.
- Ets obedient, oi?-.
- Sí, amo!!!-.
Ell va somriure per primer cop obertament.
- Veig que estàs aprenent...així que t’has guanyat allò que tan desitges.
Acte seguit, la va agafar i la va conduir a la taula on hi havia el llibre que ell estava llegint abans que ella arribés. Ella estava hi estava estirada a sobre i ell dempeus. La va començar a besar i llepar suaument. Cada gota, cada petit bassalt que trobava estès damunt la seva pell l’engolia amb la seva llengua, tot acariciant la pell de la noia. Lentament, besant, xuclant, recorria tot el seu cos: primer els peus, dit per dit; després les cames, tant per davant com per darrera...Acte seguit va pujar a la panxa, on engolia amb desig els bassalts de martini que trobava. I als pits s’hi va estar una bona estona, fent una espiral, fins a arribar als mugrons, ja durs fins a més no poder...els besava, els mossegava, l’un i l’altre de manera alternativa. Després li va arribar el torn al coll i al rostre. Es va pasar uns quants minuts llepant el coll, besant els llavis, xuclant les orelles...
- Tot això t’agrada...però sé on vols que vagi...m’equivoco?
- No, amo!!- va dir ella, morint de plaer.
- Premi concedit, preciosa- va somriure.
I acte seguit es va situar entre les seves cames. Primer el pubis, amb la llengua. Després, va xuclar el seu sexe per absorvir l’alcohol. I, finalment, es va parar al clítoris, tot xuclant-lo, pessigant-lo...i mossegant-lo amb força. La seva llengua donava voltes al seu voltant amb una velocitat increïble, i ella xisclava i xisclava, suplicant al seu amo que no pares. Un dit, dos dits i després la llengua es van ficar al seu sexe entrant i sortint de la manera més harmoniosa possible fins que ella va emetre l’últim crit, més intens que cap altre.
***
Ella estava vestida, mentre ell mirava el caure de la pluja a través de la finestra.
La dona estava intrigada.
-No has tingut cap orgasme, tu?- va preguntar ella.
- No, la meva satisfacció és el teu plaer. Amb això, de moment, és suficient. Més endavant ja veurem.
Ens veurem dijous que ve, a la mateixa hora que avui. Ara marxa. I tranquil·la, la resta del martini el fregaré jo.
Ella va recollir la seva bossa i va travessar aquell llarg passadís, fins arribar a la porta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario