domingo, 17 de mayo de 2009

Sobre wellerismos y Woody Allen

"Si sóc tan bon amant, és perquè practico molt quan estic sol." [Massa]

Una frase curiosa del famós director de cinema Woody Allen, que sempre m'ha agradat molt. La negreta és com jo el canvio, de manera que aquí us deixo el wellerisme d'avui.

Més un retrat de Woody Allen que vaig fer fa uns dies....




Si no hagués vist mai Woody Allen, cosa difícil, i me’l trobés un dia pel carrer, pensaria que no és res més que un turista vell, despistat, esquifit i molt blanc de pell, que em preguntaria amb la seva veu de formiga innocent on es troba el lavabo més pròxim. És clar, és vell i en aquestes edats les necessitats costa més controlar-les.

La seva pell blanca, els seus braços primets i la seva camisa de màniga curta li donarien un aspecte fràgil, el d’un jove ancià que es protegeix del sol amb un barret ben estrafolari. Aquells barrets que són, curiosament, una de les “delícies” de quan el vèiem rodant a Barcelona.

Però no tot ell seria debilitat física. Me’l imaginaria també com un d’aquells viatgers experimentats, amb una càmera de fotografies antiga, no pas digital, i una guia de Barcelona made in England.

Abans he dit despistat, sí, però em referia a una ingenuïtat artificial, potser exacerbada per la veuta tendra de Joan Pera, la d’una formiga treballadora i no la de la reina del cau. Efectivament, aquest menut director desprèn una subtil aroma de murri, la d’un vellet que pretén amagar la seva astúcia darrera el seu aspecte entendridor que ens aporta la seva minusculeta veueta. Però en el fons és un gat vell d’una experiència extremadament afilada i punxant.

Si et demanés per un lavabo i tu li diguessis, per fer-li una broma, que no n’hi ha cap en tot el quilòmetre quadrat, ell diria amb la veuta tremolosa: Ai de mi! Mentre tu marxessis rient, i ell ja hauria trobat un wàter.

Un viatger que sembla que es deixi prendre el pèl, però que en el fons te’l pren a tu.

No hay comentarios:

Publicar un comentario